dilluns, 11 de maig de 2015

CONTRA EL DESANIM,UN REGALET - PATATES ROSSES I OU FERRAT

Hi ha dies que no estic d'humor; sigui, perquè he dormit malament, o perquè alguna cosa  m'ha enterbolit el pensament i em fa flaquejar l'ànim. 
Aquells dies en que tot és de color gris emboirat i tal vegada, sense una causa concreta. 
Aquells dies que fins i tot les paraules de la teva estimada et fan nosa.
La majoria de les vegades no en puc explicar el perquè......o sí, i jo mateix me'l nego.
A vegades aquest mal humor es pot descriure; una mala noticia, la tertúlia matinal de la radio, els resultats de la biòpsia o la inquietud que comporta les llargues esperes. 
Com ja he comentat en algun altre escrit, tinc càncer de bufeta des de l'any 2010, no és greu però punyeter i per mantenir-lo a ratlla he de passar controls cada  quatre o sis mesos. A vegades estic sotmès a esperes  de resultats que alteren la quotidianitat, fent que estiguis malhumorós, que tinguis enterbolit el pensament, que ho vegis tot gris emboirat i quasi sempre ho paguis amb qui més estimes.
Fer-me un regalet és un bon remei per aquestes ocasions, sobretot per les d'origen incert. Per sort, aquestes, no son molt sovint, perquè estaria gros com un marrà: 
Ou ferrat amb patates rosses i si hi afegim una xuia  (localisme provocat pel costum de convertir la "ll" en "i", originàriament xulla: llenca de cansalada fregida)  o unes costelletes de xai i un bon allioli, aconseguirem un plat de categoria, tot plegat regat amb un bon vi de bodega begut amb porró. 
A més la Fina no hi diu mai que no a aquest plat, per ella sempre és un regal.



Desconec les propietats que tenen aquests aliments, però us puc assegurar que en mi produeixen uns resultats gairebé miraculosos.
Deu ser cosa de les endorfines. Diuen els entesos que el cos la produeix en situacions plaents. 

endorfina 

f. [BI] [QU] [MD] Neurohormona polipeptídica que actua fonamentalment en el sistema nerviós central i produeix principalment efectes analgèsics similars als de les substàncies opiàcies.



Cal aclarir que el cuinar, si us agrada, també forma part del regal i si no us agrada, aquest és un bon menú  perquè us comenci a agradar la cuina. Ho dic perquè cal garantir el resultat, triant bons productes i cuinar-los amb molta cura i amor; per tant res de patates congelades ni uns ous de dubtosa procedència. Un bon xai, un bon porc i és clar, un bon oli.

Fer patates fregides de qualssevol manera no té cap dificultat; ara bé, pe fer-les que quedin tendres per dintre i cruixents per fora requereix, hi hem de posar tota l'atenció .
Primer triarem unes bones patates adients per fregir. Fa temps vaig sentir en el programa de radio "tapies variades" que la millor patata per fregir era la "agria". Si no en podeu trobar, amb una Kenebec també quedareu bé.
Segon un bon oli. Que el plat sigui senzill, no vol dir que no mereixi un bon oli i el d'oliva és el millor. Si cuidem les temperatures i el colem després de fer-lo servir ens durarà bastants fregits. 
Tercer la temperatura. A la cuina no és imprescindible però si aconsellable disposar d'un termòmetre però de totes maneres ho podem fer a ull com s'ha fet sempre. I si n'hem de fer moltes també serà convenient disposar d'una cassola fregidora, d'aquestes que tenen cistellet.

Ja ho tenim tot i ja podem començar: jo poso la fregidora al foc al mateix moment de començar a pelar les patates. Aquestes, podem triar fer-les tipus palla, palets gruixuts, grills de taronja o daus, aquestes més adients per les braves. És convenient eixugar-les bé abans de fregir-les, amb un drap o paper de cuina.

Les palla les tirarem a l'oli quan estigui ben calent (170º), és a dir, quan comenci a mostrar la intenció de fumejar, provocarà  un esclat de bombolles que molt  probablement  ens farà venir xalivera - a l'Empordà en diuen així a la salivera -. Es fan molt ràpid i convé fer-les a l'últim moment, perquè no perdin el cruixent.
Les més gruixudes - palet i grill de taronja - les farem confitar primer a una temperatura mitja (120º), és a dir, quan acostant-hi la  mà planera, sentim una bona escalfor. Quan veiem que ja son cuites, però no roses, retirem el cistellet de la fregidora i fem pujar la temperatura al màxim (170º) i així dóna-les-hi un cop de foc que les deixi ben rosses i tendres per dins. Per fer aquest darrer pas també podem reservar-les i esperar a fer-les en l'últim moment. És convenient pels que hem de reduir greixos, quan les patates ja estiguin fregides i abans de servir-les, passar-les  per un plat amb paper de cuina que absorbeixi l'excés d'oli. A casa no les salo i cadascú se les sala al seu gust. 

Els ous


PATATES FREGIDES
Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.
Rosses per fora, i per dins
flonges com el pa calent,
satisfan el paladar
més exigent.
Un pot menjar-se-les soles,
però acompanyen molt bé
els plats de carn més diversos
quan ens convé.
Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.
de Miquel Martí i Pol
del llibre Bon profit! (1999)


Els ous ferrats com estan millor és amb una bona quantitat d'oli ben calent, però a la planxa o a la paella amb poquet oli també queden força bé, evitant augmentar l'ingesta de greixos. Cal regalar-nos, però sense castigar gaire la nostra salut. 
I les carns no cal dir que com queden més sabroses és a la brasa, però com que això no és possible a moltes cases, les farem a la planxa o paella amb només una llepada d'oli.
Bon profit!! ...salut i força i......anar fent.

5 comentaris:

  1. He llegit tota la recepta "xalivejant".
    Sí que ens hem de premiar de tant en tant.
    I és cert, les patates fregides i els ous ferrats són un luxe per al paladar.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Quin art amb les patates! No havia pensat mai amb el tema de la temperatura...

    ResponElimina
  4. Francesc, sempre em fas venir gana!!!

    ResponElimina
  5. No sé com respondre individualment a cada comentari , així que gracies a tots.

    ResponElimina