dijous, 30 d’abril del 2015

CUINA DE RESISTÈNCIA -TREURE PROFIT D'UN POLLASTRE I TIRAR DE REBOST

Quan dic  cuina de resistència em vull referir i rendir homenatge a aquelles mares que se les han hagut de veure i desitjar per poder alimentar a la seva família, gaudir de la cuina, del menjar i a més satisfer als comensals.
Tots aquells, d’estatus social  humil, nascuts abans dels anys seixanta, tindrem algun record de les filigranes que feien les nostres mares per cobrir les nostres necessitats.

Recordo molt be la llibreta, d’aquelles de “debe i haber”, on la mama anotava totes les despeses diàries i les entrades que portava el papa.
Recordo també quan m’enviava a la botiga dels llegums, amb la cantina de la llet, a comprar suc de mongetes, que quasi el regalaven i amb unes llesques de pa en feia una sopa exquisida.
Els records que tinc de la mama a casa del carrer Burgos, a Sants, on vaig viure fins que em vaig casar, son a la cuina o asseguda a la butaca, llegint el diari en veu alta perquè ho sentíssim tots; costum que li venia de l’avi Pepito, que els feia el mateix. Estic parlant d'un temps que, com ja us deveu imaginar, no teniem televisió.

Avui en dia també es donen situacions similars o pitjors; gent que s’ha quedat sense feina, sense casa, sense res i que malviuen en condicions similars a les de la guerra o la postguerra.
Me’n faig creus de com s’ho fan. Si a casa, que la Fina cobra una bona pensió, i no tenint carregues hem de fer números , arribant justets a final de mes .....

El pollastre és i ha estat des de fa temps el salvador de les cases faltades de recursos.

Com que era final de mes i venien a dinar els Solés Pujol ( filla, gendre i nets) vaig recórrer al pollastre i les verdures.
Amb dos pollastres, dos bròquils, unes patates, una mica de botifarra negra que tenia a la nevera, uns fruits secs que sempre tinc al rebost, pastanagues, naps, api, i xirivia en vaig treure un dinar per vuit, un sopar per dos, un altre dinar per dos amb la sopa i el que va sobrar del pollastre farcit, un trinxat amb el que va sobrar del broquil amb patates, només afegint-hi una xuia tallada petita, per un altre dinar, i pasta per unes vint i cinc croquetes. Tot per menys de vint euros.
Us explico com:
Primer la bullida de bròquil i patata que no requereix explicació.
El segon plat, que podia servir ben be per un festiu  : rodons de pollastre farcits.
Els pollastres, en Santi, el carnisser, que per cert em tracta molt be, me’ls deixa nets d’ossos, guardant-ne les carcasses i menuts; els quarts de la cuixa i del pit me’ls deixa oberts com per fer a la planxa; el cost no arriba als quinze euros. 

                                           

Com sempre, socarrimarem be les plomes de totes les parts que tinguin pell i ja podem anar per preparar el farcit seguint el procediment que vaig aprendre a “Cuines” dels germans Sergio i Javier Torres, coneguts per altres programes de TV - ells no el farcien - :

Preparem els ingredients pel farcit:  fruits secs, en aquest cas dàtils, prunes, panses, pinyons;  botifarra negra i una mica de ceba confitadaque tinc feta i que us explicaré com la faig en un altre moment.

                                           



Estenem un tall de film sobre el marbre , col.loquem dues peces ( pits o cuixes) salpebrem, les farcim i les ruixem amb una mica d’oli.
Embolcarem procurant que quedi tot a dins i lliguem de les puntes; per això necessitarem ajuda.


                                                
                                                

Quan tinguem llestes les peces les emboliquem amb paper d’alumini i les posem en aigua bullint entre vint a vint i cinc minuts, depenent del tipus de cuina que tingueu.


                                                


 Quan estigui ja el podem desembolicar i ho guardem al forn, perquè no es refredi; no llenceu pas el suc, que el farem servir per la salsa. 
A l’hora de servir ho tallarem a rodanxes d’uns dos dits i regarem amb la salsa resultant del suc que hem reservat, reduïda i barrejada amb una melmelada picant de maduixes que us explicaré en una altra ocasió.

                                    

Hi podeu posar la salsa que us sembli be, els nens s’hi posen quetxup, del que faig jo, es clar, o fins i maionesa.


Amb les carcasses i les ales en fem un caldo en una olla ben gran; en traurem suficient per dues sopes i congelar-ne una part.
La sopa jo la faig amb les pastanagues, els naps, la xirivia i l’api, tot ben tallades en dauets petitons i un bon grapat d’arròs.



Amb les restes de carn de les carcasses ens surt una bona quantitat de pasta per fer croquetes. per fer les croquetes jo utilitzo la thermomix i aquesta recepta cliqueu aquí, jo sense pernil;  però quan és poca quantitat com ara, ho faig a ma; 
d'aquesta manera:

El pollastre ben esmicolat; com que és bullit i es desfà molt be, ho faig a ma, però es pot fer també amb la picadora.
1/2 litre entre llet i una mica del brou que hem fet
100g de farina; a casa sense gluten.
50g de mantega o margarina si teniu problemes amb la llet.
Dues cullerades d'oli d'oliva
Una cullerada de ceba confitada.
Trompetes de la mort remullades amb porto (aquest ingredient és optatiu, però li dona un toc de categoria)
Pebre, sal
Nou moscada

En una cassola hi posem l'oli, la ceba, la mantega  i deixem que es desfaci tot junt, afegint-hi la sal i el pebre. Quant comença a cantar retirem la cossola del foc afegint  poc a poc la llet i el brou remenant intensament amb les barilles. Quan la farina ha quedat ben incorporada a la llet tornem al foc sense deixar de remenar fins que comenci a agafar una consistència cremosa més aviat espessa. Es el moment d'afegir-hi el pollastre i les trompetes escorregudes i esmicolades amb el ganivet o trituradora i un polsim de nou moscada. No deixarem de remenar, ara amb la cullera fins que comenci a desenganxar-se del fons i la massa es vagi compactant. Arribats a aquest punt ho estendrem en un recipient que pugui anar al congelador aplicant-hi un film per sobre perquè no faci crosta.
                                          

Ho deixem refredar; ara  ho podem congelar o si les voleu pel dia, (per mi millor deixar-ho per l'endemà; la pasta estarà més quallada) anirem fent les croquetes sigui amb dues culleres o com faig jo amb la manega pastissera (podeu veure com, a la recepta dels canalons );  Només queda passar.les per farina, ou, pa ratllat i fregir-les. 
Ja em descuidava....amb les quatre ales encara podrem fer un altre plat o tapa si és per dos : Daurarem dos alls picats i un bitxo; hi afegirem tomata triturada; segons l'època de l'any, de pot o natural, una fulla de llorer, una mica de orenga, sal, i un raig de vi ranci. A mitja cocció i afegim les aletes i no remenarem gaire per no desfer-les; mes aviat amb la cullera les anirem cobrin de salsa. Veieu que senzill, doncs és per sucar-hi pa i xupar-nos els dits després.
Bon profit, salut i ....anar fent



dilluns, 27 d’abril del 2015

AMOR I CUINA - SOPAR AFRODISIAC

En l’amor, em refereixo a l'amor en la parella, tots fem el que podem, el que sabem o el que hem après, que no sempre lliga  amb el que ens han ensenyat. 
Hi  tenen un pes important les conviccions, siguin ideològiques, ètiques o religioses. També hi té a veure, com no, el sexe. Si t’entens amb la teva parella al llit, és mes fàcil que la resta funcioni millor; amb això no vull dir que el sexe ho arregli tot. 
Però  sobretot, quan parlem d'amor per sempre, hi té a veure la connexió, allò que en diuen la química i que difícilment podem trobar-hi una explicació racional.

 
























Primer acord que arribo amb mi mateix, no sé si vosaltres que em llegiu hi estareu, també : “l’amor és irracional”.
Una frase que em va quedar per sempre, és una que forma part del diàleg entre un cavaller croat i la Mort en la pel·lícula“El setè segell”  d’Ingmar Bergman (cliqueu sobre el títol, per saber-ne més) que vaig anar a veure per primera vegada cap els 70 amb en Josep Mª, el meu germà, crec que al cine Femina; deia així: “En un mon d’imperfeccions, la imperfecció més perfecta és l’amor”.
En general quan parlem d’amor estem parlant de parella, però va lligat a diferents vessants de la vida. El diccionari en diu això:
amor
1 1 m. o f. [LC] Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Amor paternal, filial. Amor a la pàtria. Amor a la veritat, a la justícia. Posar amor a algú, en alguna cosa.
1 2  [LC] amb amor loc. adv. Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa. Estudia amb amor.
1 3  [RE] amor de Déu Amor de l’ésser humà per Déu.
1 4  [PE] [PS] amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.
1 5  [LC] per amor a l’art loc. adv. Desinteressadament.
1 6  [LC] per l’amor de Déu loc. adv. Per caritat.
2 1 m. o f. [LC] Afecció tendra i apassionada per una persona. L’amor que sentia per aquella dona.
2 2 m. o f. [LC] Passió sexual. Recordava els amors de la seva joventut.
2 3 m. o f. [LC] per ext. Els amors dels ocells.
2 4  [LC] [FLL] amor cortès Concepció de les relacions amoroses, enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama.
2 5  [LC] amor lliure Llibertat en les relacions sexuals.
2 6  [LC] fer l’amor Tenir relacions sexuals.
2 7  [LC] fer l’amor a algú Festejar-lo. Fa temps que li fa l’amor però ella no es decideix.
3 m. o f. [LC] Objecte de l’amor. Les obres d’art són el seu amor.

No hi diu res de l’amor en la cuina; “amor a la cuina....cuinar amb amor “ però ho podríem incloure en  l’accepció 1 2  :  "Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa."

Un dels ingredients indispensables en la cuina és l’amor; no diré que no es pot cuinar sense amor, però es nota en el resultat final.
Digueu-me obsés però jo relaciono la cuina amb el sexe. 
Unes vegades és un “pim pam”, - uns ous ferrats -. 
Altres, improvisat, però amb elaboració i culminació ben acurades,- una torrada sucada amb all, tomata i oli i una mica d'embotit. 
Sovint rutinari o de manteniment - bullida i tall a la planxa -.
Altres, previst...imaginat, preparat amb preliminars elaborats, es a dir, el que en diem una nit de passió, - que a la cuina seria un dinar de festa major -.
Per una nit de passió, una bona manera de començar és amb un sopar d’aquells que en diuen “afrodisíacs”, encara que el veritable afrodisíac, som nosaltres mateixos.
Cal que aquest àpat no sigui gaire carregat i no haurem d’abusar de l’alcohol per no fer malbé el final feliç.

Per començar farem unes figues amb anxova i escates de parmesà, acompanyades de rúcula regada amb una vinagreta de mel.
Seguirem amb unes cloïsses amb carxofes al vapor.
I rematarem, vull dir, començarem a rematar, amb una crema de llimona amb encenalls de xocolata.

Per fer l’amanida no precisem gaires explicacions; fora de temporada de figues es pot fer amb boletes de meló. 
Si son les figues, després d’haver-les netejat, les partim per la meitat amb pell i tot, hi posem mig filet d’anxova i unes escates de parmesà, crec que amb un parell de figues ja fareu i al voltant hi posarem les fulles de rúcula. 
La vinagreta la farem amb una part de mel, una d’oli d’oliva, una del vinagre que preferiu (el balsàmic queda molt bé) jo hi poso un que em faig jo amb mores, (algun dia us l’explicaré) una de mel i un xic de mostassa.

Pel segon plat, pelarem les carxofes i les tallarem a octaus, procurant deixar un tros de la cua i les courem al vapor uns 5 minuts, després de tenir-les una estona en un bol amb aigua i llimona. Reservem.
En una paella o cassoleta i posarem un bon raig d’oli uns quants alls amb pell, però esclafats i els deixarem que es facin fins a torrar-se, sense que s’arribin a cremar; si us agrada una mica el picant, hi podeu posar un bitxo petit. Hi abocarem les cloïsses que haurem tingut una hora abans en aigua i sal, perquè treguin la possible sorra i ens estalviem així un disgust al ben mig del sopar. Quan s’obrin hi afegirem les carxofes i li donarem un parell de voltes ja fora del foc.
Per fer la crema de llimona us passo la recepta que faig sevir, només amb l’afegit dels encenalls de xocolata - cliqueu aquí , aquesta és amb Thermomix i en aquest altra, per fer-la a ma - cliqueu aquí .
Bon profit, salut i...anar fent




divendres, 24 d’abril del 2015

SANT JORDI, DIA DE LES PARAULES CUINADES - CANALONS, SENSE GLUTEN, CLAR.

Cuinar i escriure son cosins germans, com tota activitat on interaccionen el cap, el cor i les mans.
Un d'aquells records que em va quedar gravat a la memòria quan estudiava va ser una frase d'un professor de filosofia: "l'home va començar a ser home quan va començar a fer servir les mans i per tant a pensar".
Sempre m’ha agradat cuinar i també escriure encara que em sento més capaç a l’hora de cuinar que a l’hora d’escriure; a la vista està perquè. 
Una diferencia, quan escric em sento un intrús i molt més insegur i quan cuino no, tot i que requereix més seguretat.
M’agraden els llibres de cuina, sobretot aquells que no només descriuen les receptes sinó que a més les expliquen i en construeixen una narració. És el que miro de fer jo. També estan entre els meus preferits els llibres que la cuina hi té un paper important. Per mi en Manolo Vázquez Montalbán, també en això,  n'era un mestre.
A casa els canalons eren una menja, com els musclos revolucionaris, de Sant Esteve; però també en menjàvem sovint  en festes senyalades o com plat d’aprofitament. El menú setmanal era bullida de verdures diàriament, acompanyada d’alguna carn i sopa als vespres. Això sí, el dijous arròs  i el diumenge algun plat més elaborat com de tant en tant eren els canalons, aprofitant així les carns sobrants de la setmana, cosa que no passava gaire. La mama seguia en un inici la recepta de “La Teca” però amb el pas del temps la va anar adaptant a la seva manera.
Com us deia a l’entrada del rostit, ja vaig comprar de més per fer canalons amb les sobres i també havia comprat un quart de vedella que vaig cuinar a part i després afegir-la a la resta.

Ingredients:
Les quantitats les deixo la vostra decisió.
Les restes del rostit
Conill de vedella
Paté de fetgets
El suc del rostit
Pasta per canalons ( a casa fem servir sense gluten )
Per la beixamel:
Llet  ( a casa de cabra, doncs n'hi ha que no pot veure de vaca)
Farina ( a casa sense gluten; n'hi ha que som intolerants o celíacs)
-Ja us puc ben dir que a casa no hi falta de rés-
Mantega o margarina si teniu problemes amb la llet. 
Nou moscada
Sal
Pebre
Canyella
Pell de llimona rallada.



Primer de tot prepararem les carns per trinxar-les, tallant-les a bocins petits per facilitar-ho. Jo ho faig amb una trinxadora de carn que em vaig comprar fa temps, per fer embotits; amb el disc de forats grossos. 

En aquest moment, abans de passar la carn per la maquina, hi afegeixo el paté de fetgets que em faig jo i algun dia d’aquests us explicaré.


El trinxat resultant el faig caure directament a la cassola on seguirem el cuinat, afegint-hi el suc del rostit tenint cura de retirar totes les restes de fruits secs que ens ho endolcirien massa. 


Ho remenem bé i anem afegint llet fins que quedi ben amorosit; ni massa eixut ni massa cremós. Quan ho tinguem al nostre gust, tastarem, per si li faltés sal i ja ho podem deixar refredar una mica per poder farcir els canalons. 
Vaig aprendre del cuiner Nando Jubany, ja fa uns quants anys, en un programa de Cuines de TV3; feia una recepta de canalons. Va explicar un truc perquè no fos tant farragós farcir-los : quan la pasta ja estava llesta la introduïa en una manega pastissera; d’aquesta manera guanyem temps amb el farcit i queden tots més igualats.


Un cop bullida la pasta,  seguin les instruccions de cocció del fabricant i col·locades sobre uns draps només queda anar-los embolcallant i col·locant a les plates.


Com us he dit faig sevir pasta fresca sense gluten que és bastant més delicada que amb gluten i per això segueixo un procediment diferent de cocció, trobat després de mots fracassos amb plaques enganxades o trencades...m'explico: 


les poso a bullir de vuit en vuit controlant el temps just amb l'avisador i el passo a aigua freda i mentre bull el següent torn els vaig col·locant al drap i així successivament.


pot ser vàlid per la pasta amb gluten, doncs recordo que sempre en perdia algunes plaques perquè es trencaven.


He emplenat quatre plates, dues de dotze, i dues de vuit. Una de les de dotze ens la vam menjar el dia mateix i les altres tres les vaig congelar.

 

Anirem ara, per fer la beixamel :


Posarem la mantega en un cassó, perquè es desfaci; mentrestant hi afegim la sal i el pebre.
Quan ja està desfeta i comença a cantar - xiuxiueig característic del fregit - hi afegim la farina en proporció amb la mantega que hagim posat. Jo per 75 g de mantega una cullerada i una mica més de farina. Li donem unes voltes fins que quedi ben absorbida, retirem el cassó del foc i hi afegim la llet; en aquest cas, cap a mig litre. Primer una mica, suficient perquè es dissolgui bé la pasta, ho tornem al foc- mitjà -  i posem la resta de la llet.


En aquest moment, a vegades i dono un toc que li dona un caire especial al plat; tinc preparat un grapat de  trompetes de la mort seques triturades i les hi aboco; el mateix pot ser amb ceps o moixernons. Us asseguro que triomfareu.
No pararem mai re remenar i quan veiem que vol començar a espessir i afegirem la pell de llimona ratllada, la nou moscada i un polsim de canyella i quan comenci a agafar el punt d’espessor que ens agradi ho aboquem a sobre els canalons. Només ens caldrà cobrir-ho amb formatge ratllat i al forn a gratinar.


Només queda gaudir del plat. Nosaltres en fem plat únic acompanyat d’una bona amanida i unes patates fregides de bossa.

Bon profit i ....anar fent!

dimecres, 22 d’abril del 2015

MIRADES - SENSE RECEPTA



Hi ha moltes maneres de mirar, tantes com de sentir-te mirat.
En general totes van acompanyades d’un gest que ens ajuden a interpretar-les o a confondre'ns.
Mirades de complicitat, quan et piquen l’ullet.
Mirades de solidaritat...
Mirades que et fan posar vermell.
Mirades de  “ai no sé que dir...”
Mirades de reüll.
Mirades encantades.
Mirades de desig.
Mirades de condol.
Mirades de sorpresa innocent......
Segur que s'us acudirà alguna més.
Però també ens trobem, o així les interpretem, amb mirades que eviten creuar la mirada, amb mirades de rebuig, de “pietat”, d’incomprensió, d’intolerància, amenaçadores.....que ens poden pertorbar.
A casa, pels nostres handicaps, estem acostumats a tota classe de mirades i hem après a interpretar-les de la manera més positiva possible; és una qüestió de supervivència emocional.
Un exemple: quan les nenes eren petites i encara vivíem a Barcelona; la Marta cap a dos anys i l’Esther encara no un, si feia bo, teníem el costum d’anar a fer un vol per les Rambles de Barcelona; érem conscients  que, sense voler-ho, fèiem un espectacle. Sé que és difícil fer-vos una imatge, però proveu : la Fina asseguda a la seva cadira de rodes amb l’Esther a la falda, empenyent el cotxet on anava la Marta, que pels que no ens coneixeu, te la síndrome de Down i jo empenyent la Fina i entre tots formant un tràiler
Fa dies que, pel meu estat, en rebo o interpreto moltes de les primeres.
La que rebo cada dia i a tota hora és la de la Fina. Una mirada que resulta ser compendi de totes les primeres i que em carrega d’energia i m'és un bàlsam per l’anima.
....I anar fent.
Disculpeu, però avui no hi ha recepta; a veure si demà us passo la dels canalons.

dilluns, 20 d’abril del 2015

TRIOMF - FRACÀS. GELATINA DE MADUIXES

A vegades es guanya, a vegades es perd; a vegades es triomfa, a vegades es fracassa; ara be, crec que podrem acordar que entre una vessant i l'altre, sense que haguem de caure en l'autoengany, com fan la majoria de polítics després de les eleccions, hi ha una colla de matisos que ens ajuden a assumir quina sigui d'aquestes vessants en la que ens trobem abocats.
Ara mateix estic diagnosticat de càncer de bufeta; No crec que ningú ho pugui considerar un èxit o un motiu per estar content, però hi ha mecanismes que ens ajuden a què no ho considerem un fracàs, encara que només sigui dient-nos que hi ha càncers pitjors o que el doctor el té controlat. El que si que està clar és que tot depèn del moment en que ens trobem, em refereixo a l'edat o sobretot a l'estat d'ànim que farà que suportem amb "alegria" el més greu dels nostres mals o ens enfonsem per un ull de poll. Tot això és pot extrapolar a qualssevol activitat o incident de la nostra vida.
A la cuina ens hi trobem sovint; abans d'ahir, per no anar més lluny, les postres no em van sortir be; vaig fer una gela tina de maduixes, però no em va quallar prou be va quedar una mica, bastant aixafat :

aixafat, -ada
1 &adj_cat; afligit, aclaparat, amargat, atuït, aplanat, abatut*, compungit, entristit, dolorit, tribulat, moix.
Antònims: alegre, animat.

Us poso el resultat del diccionari de sinònims per què us en feu una imatge, ja que no vaig ser capaç de fotografiar ho.  Com que l’errada només havia estat en la quantitat de gelatina i no en el sabor en la vàrem menjar i tothom va quedar content.
El que passa és que quan portem temps cuinant ens creiem més llestos que ningú i podem fer les coses a ull i això en pastisseria no hi cap. Com que estava molt entretingut amb els musclos i el rostit, no vaig voler perdre temps en anar a buscar l’arxiu de la recepta i vaig voler confiar en la meva memòria....això em va portar a no calcular be les proporcions entre líquid i gelatina i d’aquí el resultat tan “espatxurrat” ( disculpeu el castellanisme, però no he trobat cap paraula en català que definís més be el resultat).
Us passo la recepta tal com diu l’arxiu que vaig ignorar:

500 g de maduixes.
6 lamines de gelatina.
un got d’aigua.
un pot de ¼ k de melmelada de maduixa.

Posem les lamines de gelatina a remullar
Rentem i tallem a trossets mitjans les maduixes i les reservem; si ho preferiu podeu deixar-les senceres

En un pot posem a escalfar el got d’aigua; no cal que bulli; escorrem les lamines de gelatina ja estovades i les aboquem a l’aigua calenta agitant amb les barilles perquè es desfaci del tot. Quan estigui ben dissolta hi afegirem la melmelada i ho barrejarem .
Preparem un motlle antiadherent ; jo faig servir el de fer corones. Hi posem primer les maduixes quan les tinguem ben distribuïdes pel motlle hi aboquem el líquid que haurem deixat refredar una mica. Quan sigui fred del tot el posem a la nevera ( ha d’estar un mínim de tres hores ). Jo ho faig el dia abans, assegurant així, un millor quallat de la gelatina.
Bon profit i disculpeu la manca de fotografies.

A dalt de tot a l'equerra teniu la opció d'incriure-us per rebre un avis quan hi hagi una entrada nova

dissabte, 18 d’abril del 2015

DINAR DE FESTA MAJOR - 2: ROSTIT HUMIT.

Anem pel rostit; primer unes recomanacions : feu més quantitat  i així amb les sobres podreu fer uns bons canalons; jo ho faig així i si no em queden ganes de fer-los després de tant cuinar, congelo aquestes sobres. 
La segona, poseu-vos davantal; estalviareu molts inconvenients a l’hora de rentar la roba. A casa jo porto la cuina i la Fina la roba i la veritat que amb els anys que fa que cuino hauria hagut d’aprendre que posant-me el davantal li estalviaria molta feina i a mi moltes esbroncades.
Com a curiositat us poso el que diu el diccionari català-valencià-balear:
ROSTIT 
|| 1. m. Carn que s'ha cuita untada o mullada de greix, sia a l'ast, sia en el forn, a les brases, etc.; cast. asado. Acabaven d'endur-se'n el rostit, Pous Empord. 135. Amb l'olor de rostit del cel-obert, Llor Jocs 12. Rostit humit: guisat d'una tallada de carn a la qual fiquen bocins de xulla i sobrassada, sofregeixen aquella carn amb saïm i gotes de vin blanc, la couen amb un sofrit de ceba, alls i tomàtec, i es completa amb patates frites (Mall.). Rostit fred: carn rostida i deixada refredar per a menjar-la al cap de temps (Men.); cast. fiambre. 

És pel sofregit i el completat amb patates rosses que he anunciat aquesta recepta com a Rostit humit.
Tornant al tema: ens hem de proveir de bones viandes; jo li dono protagonisme al pollastre amb acompanyament de costellò, salsitxes i peus de porc; com us deia a l’inici com que aprofito per fer canalons també compro un tall de conill de vedella que rosteixo a part i l’afegiré a l’hora de fer-los. 

També ceba, pastanaga, all i fruits secs  -dàtils, prunes, panses i pinyons; també hi queden be els orellons, -però avui no en tinc- sal, pebre, llorer, farigola i com no, vi ranci que el faig ser per remullar els fruits secs i després pel rostit. 
El pollastre el deixarem ben depilat, sense rastre de ploma ni plomissol.



 Segur que vosaltres ho adaptareu al vostre gust, tant els ingredients com les quantitats....La cuina és lliure!!!.

Per començar posarem una mica d’oli a la cassola, no gaire doncs tant el pollastre com el porc deixaran anar força greix i no es tracta de fer un confit. Quan tinguem les carns ben enrossides les retirarem a una plata per poder fer el sofregit sense entrebancs.

Posem la ceba, la pastanaga, una mica de tomata, poca, només per donar color i un toc de sabor; quan estigui tot ben sofregit o caramelitzat, com diuen ara, retornem les carns a la cassola,

 A mitja cocció és el moment d’afegir-hi els peus de porc (ja cuits); li donem unes voltes i aboquem el vi ranci amb el que hem remullat els fruits secs;

afegim el llorer i la farigola i a cassola tapada el deixem que es vagi fent a la “xup xup”.  hi afegirem els fruits secs i ja només ens caldrà fer un tastet per si li faltés una mica de sal.
I només ens faltarà servir-lo i menjar-lo.
Bon profit!!

divendres, 17 d’abril del 2015

DINAR DE FESTA MAJOR-1 : MUSCLOS REVOLUCIONARIS,

Aquest cap de setmana és festa major a Bellcaire d'Empordà, el poble on visc des de l'agost de 1980.
En realitat és la festa petita; amb el temps que porto aquí encara no m'hi he acostumat. Per a mi tenim dues festes majors, aquesta -La Divina Pastora- i la major de veritat per Sant Joan Degollat,-el mateix Joan Baptista, però amb el cap en una safata-que és el patró de Bellcaire, però d'aquest ja en parlaré en un'altra ocasió. Penseu que jo vinc de Sants, actualment barri de Barcelona, on només tenim una festa major per Sant Bartomeu.
La Divina Pastora té una característica no gaire corrent : no te data fixa, això vol dir que es guia pel calendari lunar i sempre cau 15 dies després de Pasqua. Així doncs, a casa serà doble festa major; una per la diada i l'altra perquè és dissabte, dia en que setmanalment ens reunim la família -filles, gendre i nets- L'Esther i en Pere, en Marc, la Laura i en Martí i nosaltres la Fina, la Marta i jo.
Encetarem l'àpat amb els "musclos revolucionaris". Aquest plat que a casa nostra va ser fixa del dinar de Sant Esteve. La recepta, la mama l'havia tret del llibre de cuina "La Teca". Permeteu-me que aquests escrits siguin un homenatge a la meva mare de qui he heretat la passió per la cuina i a Ignasi Domènech cuiner i autor d'aquest llibre editat per primer cop el 1924 (ja va per la 18a edició); el de la meva mare (a la foto) es de la edició del 1945. Us deixo aquest fragment de la introducció:
"En escriure aquest llibre que porta per titol  LA TECA, ho he fet amb la idea d'oferir-vos una obreta molt documentada en l'art del bon cuinar, tant apreciat per tothom especialment per aquells que tenen un remarcat interès en disfrutar d'una bona taula"

Aquesta recepta la presenta així: "Tiberi de musclos amb xampanya begut en porró i dedicat especialment a la dependència de la casa -Fills de Francesc Sabater- de Barcelona, els quals han donat nom a aquest plat d'una manera humorística"
La mama ja va adaptar al recepta suavitzant-la una mica i jo darrerament li he tornat una mica del foc revolucionari original.
Les quantitats dependran de la gent que sigueu, per cada quilo de musclos prepararem : 
En la recepta original son sis o set alls crus; la mama els escalivava i en deixava un de cru; jo n'escalivo quatre i quatre crus. Una bona quantitat d'ametlles torrades, una dotzena més o menys; jo les compro crues i me les torro jo - tenen un sabor més potent-. Dues o tres tomates escalivades sense pell ni llavor, jo hi afegeixo una nyora remullada sense les llavors . Els rovells de tres ous durs dels que en reservarem les clares per decorar. Oli d'oliva, naturalment verge.

Primer courem els musclos al vapor amb un dit d'aigua i una llimona tallada a quarts. 
Per fer la salsa ho posarem tot, excepte l'oli a la batedora o si ho voleu fer com la recepta original anant posant al morter en l'ordre que he anat dient i picant fins deixar una pasta fina i després anant afegint l'oli com si fos un allioli. Jo ho faig amb la batedora seguint el mateix procediment. Jo faig aquesta salsa el dia abans, queden tots els sabors molt més assentats.
Quan ja ho tenim tor a punt ja podem preparar el plat; els musclos els anirem col·locant als plats traient una closca i farcint-los amb la salsa amb una cullereta o millor encara amb la manega pastissera.
I per acabar el plat decorarem amb la clara ratllada escampada per sobre

Demà entraré el rostit i les postres

dijous, 16 d’abril del 2015

VISITA A L'URÒLEG I FAVES A LA CATALANA

Ahir tenia cita amb l'Uròleg, per comentar els resultats de la biòpsia i decidir el camí a seguir. Com que contava que em tindria el mati ocupat i no em donaria temps de fer el dinar, el dia abans ja l'havia deixat preparat, a punt de l’últim cop de foc.



Al matí la Fina havia collit i pelat les faves i jo comprat a Can Santi -la carnisseria- el costelló, la ventresca i la botifarra negra, a ca la Pepeta -botiga de queviures- m’havia firat  un farcellet d’herbes, que fan ells mateixos, amb llorer, menta, marduix, farigola i julivert a més d’uns allets i cebes tendres.
A la tarda, un cop acabada “la Riera” em vaig posar a la feina.

Jo les faig d’aquesta manera:
Primer enrosseixo el costelló i la ventresca, remenant amb tendresa i a foc suau. Un cop estan al seu punt de rostidets, que és el vostre, hi afegeixo la resta d’ingredients seguint aquest ordre -no crec que sigui molt important l'ordre, però a mi m’agrada seguir aquest ritual- primer els allets; li dono un parell de voltes i segueixo amb la ceba tendra, les faves, el farcellet d’herbes i un vaset de vi ranci. Un pessic de sal, un de pebre i deixo que es vagi fent a foc lent, donant-li una ullada de tant en tant, uns vint minuts. Quan ha passat un quart d’hora hi poso la botifarra negra tallada a rodelles i sense pell que deixarà anar el seu característic sabor en aquests minuts que queden de cocció.
-Els temps de cocció depenen molt de lo tendres que siguin les faves.-

Un instant abans d’apagar el foc hi tiro un rajolinet de ratafia; temps enrere hi tirava anís, però la ratafia li dona un toc especial.
No cal dir que, ahir, tornant de Girona, el pensar amb el plat de faves que m’esperava i un cop a casa menjar-lo, em va ajudar a esvair el regust que m’havia deixat la visita al metge, doncs a més del carcinoma papil·lar que m’havia tret en la darrera intervenció (RTU), la biòpsia havia donat com a resultat un carcinoma “in situ”, això si, sense infiltració. 
I anar fent.

dilluns, 6 d’abril del 2015

MONA DE PASQUA SENSE GLUTEN, THERMOMIX

Com cada any per aquestes dades, dilluns de Pasqua, també dita Pasqua florida, toca fer la “mona”.
El primer pas: documentar-me. He remenat una mica per internet, ensumant moltes receptes i me’n he fet una a mida pels de casa, és a dir apte per celíacs i intolerants diversos.
Si no patiu cap d’aquests inconvenients podeu canviar els ingredients, farina per farina, llet per llet, i margarina per mantega.
Ho he fet tot amb Thermomix excepte enfornar, és clar.
Si voleu conèixer una mica més de què va això de la “mona” us recomano aquest article http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/03/d-on-prove-la-mona-de-pasqua-1892.php

Anem per feina; Per a mi el bescuit sempre és millor fer-lo el dia abans.

Pel pa de pessic, bescuit, coca o com tingueu per costum dir.
Ingredients:
4 ous
100 g de sucre
1 iogurt natural ( en aquest cas de cabra )
1 mida ( envàs del iogurt) d’oli
220 grams de farina (Mix Dolci Schar o similar)
1 sobre de llevat

Escalfem el forn a 160º
Posem el sucre i els ous al got i ho batem 1’30 minuts, 50º a velocitat 4.
Afegim l’oli i el iogurt i ho batem uns segons a velocitat 4 també.
Per acabar hi afegirem la farina i el llevat prèviament barrejats i ho tornem a batre 10 segons a velocitat 6. Vigileu que no hagin quedat grumolls o farina a la paret del got; si és així ho feu baixar amb l’espàtula i troneu a batre uns segons.
Untem un motlle amb margarina,  l’espolsem amb farina i ja el podem omplir. Jo ho deixo reposar una estona mentre s’acaba d’escalfar el forn, cap a ½ hora.
Enfornem, a mitja alçada, cap a 25 minuts ( ventilador i a baix); ho dic així perquè cada forn és un mon i jo el que faig sempre és posar 5 mts menys del que diu la recepta i després ampliar si cal, es a dir, millor comenceu per 20 i si cal ampliar a 25; ho comprovarem amb un palet de pinxo i si surt net és que ja està.

Pe la mantega dolça del farcit i adorno.
Ingredients:
300 g de margarina
200g de sucre
cacau en pols al gust ( nesquik va bé)
una mica de llet ( dues o tres cullerades ) per suavitzar. Si ho feu amb mantega una mica més.

Es baten tots els ingredients, excepte el cacau que l’afegirem a la quarta part de la pasta resultant.

Per la crema pastissera.
Ho he fet amb crema perquè la recepta és més senzilla i el resultat m’agrada més, si ho voleu fer amb “iema” podeu fer aquesta    

3 ous sencers
100 g de sucre
50 g de maizena
400 g de llet (jo de cabra)
l’aroma que vulgueu – pell de llimona o taronja, sucre vainillat, canyella....-
Granulat d’ametlla crocant per adornar.

Posem primer els ous i el sucre i batem uns segons; afegim la maizena i batem;  finalment la llet i programem 9 minuts a 90º, velocitat 4. quan ja està, remenem una mica amb l’espàtula, doncs al fons serà mes espès, i ho tornem a batre uns segons.
Ho posem en una plata que una estona abans he posat al congelador i així avançar el refredament. Ho cobreixo amb film i tot seguit a la nevera. Ës important el refredament ràpid, sobretot a l’estiu.

A partir d’ara, només queda muntar:

Partirem pel mig el bescuit i l’untarem amb almívar ( jo vaig fer servir el d’un pot de préssec que havia encetat feia un parell de dies)
Després estendrem la mitat de la mantega dolça blanca. ( si us agrada més amb sabor a xocolata també hi podeu afegir cacau ). I tapem.














Ara estendrem part de la crema pel lateral per després esquitxar-ho amb el granulat


Estenem la resta de crema per sobre mirant de no arribar del tot a la vora.


Decorarem aquesta vora amb les mantegues dolces ajudats per una manega ( jo ho he fet amb un biberó )





Finalment decorarem al nostre gust; jo amb aquests pollets que vaig comprar a la botiga del costat de casa; els plomalls ja s'havien acabat